-
Em van dir que escrigués com a teràpia, per calmar-me i no pensar en res més. Sóc tan bruta que el primer escrit que vaig fer em va sortir un llibre (Els somnis d'en Xavi) i encara no l'havia acabat que ja em venien idees pel segon (Els somnis d'en Marc).
-
La meva forma de crear un nou llibre és certament curiosa. En un instant em venen al cap el títol i la frase final. Després m'he de buscar la vida per crear una història que arribi fins aquella frase.
-
No sé mai per on seguir, però quan agafo la tablet, se m'obre la ment i em bombardejen les idees. Em frustro perquè el meu cap va més ràpid que els meus dits.
-
Disfruto molt escrivint però no m'agrada gens llegir. Té la seva explicació. Sóc una persona molt creativa i amb una gran facilitat de desconnexió. Quan escric estic creant, quan llegeixo no, m'avorreixo i el cap de m'en va cap al meu món.
-
Perquè els meus protagonistes sempre tenen noms de quatre lletres? Tot va començar amb el Xavi, havia de ser aquest nom perquè conté tres de les lletres que m'agraden més de l'abecedari. Després vaig creure divertit de transformar-lo amb una de les meves insígnies.
-
Perquè aquest estil tan personal? Perquè jo sóc així explicant coses, em surt sol i és diferent. En un mercat tan saturat no pots fer el mateix que tothom. A més a més, o escric així o no escric!
-
Perquè a La misteriosa Maca repeteixo tant que és molt entranyable? Perquè al principi l'havia titulat L'entranyable Maca. Era un personatge diferent on era clau que fos així, però com que em deixo portar per la meva imaginació fins arribar a la frase final, la Maca va evolucionar cap a una altra banda i vaig creure que era més adequat "misteriosa". No vaig retocar el que tenia escrit, vaig pensar que no feia falta.
-
Perquè lo dels finals totalment inesperats? Doncs perquè ni jo me'ls espero.
-
Tots els somnis relatats als llibres: Els somnis d'en Xavi i Els somnis d'en Marc contenen una part inventada i una part d'un somni meu real. Menys el dels Somnis Atropellats que la part meva és un pensament que tinc a vegades que m'aclapara tant que acabo marejada. Certament m'imagino al tio aquell amb l'univers dins el calaix d'un escriptori de fusta. Té forma de rellotge de sorra.
-
El somni del temple d'Els somnis d'en Xavi està basat amb un somni meu. Et juro que em vaig despertar cantant per obrir la porta de la cova.
-
Perquè en tots els llibres estan molt presents el blanc i el negre? Perquè tinc pensament dicotòmic (si o no, dia o nit, cert o fals, a favor o en contra, blanc o negre...) l'escala de grisos no existeix per a mi.
Añadir comentario
Comentarios