AGORAFÒBIA: La gran nombrada i la gran desconeguda.
L'Agorafòbia: és aquella paraula que a tothom li sona però que gairebé ningú sap el que significa. Ara explicaré un relat per donar una mica més de llum a aquesta paraula que sona tan poètica però en realitat no en té res.
Aquest matí és com qualsevol altre matí. Normalment et lleves a les set però ahir se't va fer tard per anar a dormir.
De cop et despertes sobresaltat. Mires el rellotge i fas un crit de pànic, són dos quarts de vuit; t'has adormit! – Quina bronca que m'enduré del jefe – penses, pel que aquell dia ni et dutxes i et vesteixes a tota velocitat. Tot i així encara no has guanyat prou temps. No esmorzes: -Ja trauré alguna cosa de la màquina - et dius a tu mateix.
Al final aconsegueixes sortir al carrer. Encara és tard i decideixes anar corrents a buscar el cotxe. Vas tan capficat per arribar al pàrquing que vas donant cop de colzes a totes les persones que et creues.
Tu no ho has notat però acabes d’envestir literalment a una persona que té agorafòbia. Mentre t’allunyes no et fixes que el seu món s’ha parat. Ell s’ha quedat paralitzat, blanc, immòbil, no pot gairebé ni respirar, el pànic li supura per tots els pors de la seva pell. El seu rostre ho diu tot: està completament bloquejat!
Si algun professional li ha donat armes per afrontar-ho intentarà començar per controlar la respiració però a mida que ho intenta va veient les cares de rebuig dels vianants. Ningú s’acosta a preguntar-li si està bé. Millor! Tal com està seria pitjor. Ell intenta amb totes les seves forces controlar el pànic i en aquest punt poden passar tres coses:
- Ho aconsegueix i segueix el seu camí.
- Ho aconsegueix però se’n torna a casa.
- No ho aconsegueix i ha de venir una ambulància.
En el futur algunes d’aquestes persones amb aquesta condició tornaran a sortir al carrer. Unes ho aconseguiran (fins quan?). D’altres no ho aconseguiran i farts ja de tantes decepcions i atacs de pànic es tancaran a la seva habitació.
Els tercers ja ni ho intentaran i es reclouran a la seva habitació comportant un greu problema per ell i per la seva família. Pensa que li hauran de donar el menjar a través de la porta, un cubell amb aigua perquè es renti ( que cada cop ho farà menys) i un orinal per fer les seves necessitats.
Ell ja no tornarà a sortir de la seva habitació. L’únic contacte amb l’exterior serà a través de l’ordinador. Potser s’enganxa a jugar per Internet, o a fer compres compulsives... La família intentarà que surti per tots els mitjans possibles i ell cada cop es tornarà més amargat, esquerp i ho pagarà amb ells. Probablement acabarà suïcidant-se.
Però tornem al dia d’avui. Tu estàs content. Has aconseguit arribar només un quart d’hora tard a la feina i t’has endut la mateixa bronca que si haguessis arribat mitja hora tard i amb la teva gran gesta ni te’n has adonat que acabes de condemnar a una persona a viure tota la seva vida reclòs en una presó en forma d’habitació.
Enhorabona campió! Avui dormiràs tranquil! D’altres no.
Text i dibuix: Sandra Pastallé
Añadir comentario
Comentarios